La requalificació (freqüentment anomenada qualificació periòdica) és un pilar fonamental a la normativa GMP.
En termes senzills: No n'hi ha prou de demostrar que un equip o sistema va funcionar bé el dia que es va instal·lar. Has de demostrar que, amb el pas del temps, l'ús, els treballs de manteniment i el desgast continua sent capaç de produir resultats consistents i dins dels paràmetres de qualitat exigits.
Per què la requalificació periòdica és obligatòria segons GMP (Annex 15 i FDA)
Les requalificacions periòdiques existeixen perquè la normativa GMP (específicament a l'Annex 15 de les Guies de la UE o els estàndards de la FDA) exigeix que els equips, instal·lacions i sistemes crítics mantinguin el seu estat validat al llarg del temps, no només en el moment de la posada en marxa. El ús continuat, el desgast natural dels components i el intervencions de manteniment poden alterar progressivament el comportament d'un equip. Encara que aquests canvis no sempre siguin evidents, poden afectar-ne la precisió, la funcionalitat o la capacitat d'operar dins dels paràmetres de qualitat establerts. A més, en el dia a dia de la planta es fan petites modificacions, reparacions o actualitzacions que, considerades de forma aïllada, poden semblar irrellevants, però que en conjunt poden introduir desviacions no controlades en el procés. La requalificació és el mecanisme que permet demostrar, tant internament com davant d'una inspecció, que l'organització manté un control continu i efectiu sobre la seva infraestructura crítica.
Quins equips, instal·lacions i sistemes s'han de requalificar
Generalment, s'aplica a tot allò que tingui un impacte crític en la qualitat del producte. Això inclou:
- Equips de fabricació: Mescladores, omplidores, tabletadores, etc.
- Equips de laboratori: HPLC, balances analítiques, autoclaus.
- Sistemes crítics: Sistemes d'aigua purificada (PW/WFI), sistemes d'aire HVAC (climatització i filtració) i sistemes computats.
En què consisteix el procés de requalificació periòdica
No sol és tan exhaustiu com la qualificació inicial, sinó que s'enfoca a verificar que les funcions crítiques continuen operant segons allò que s'esperava. Típicament inclou:
- Revisió de canvis: Avaluar quines modificacions s'han fet des de la darrera validació.
- Revisió de manteniment: Verificar que els manteniments preventius han estat realitzats segons el cronograma.
- Proves de funcionament: Realitzar proves simplificades (sovint centrades en els paràmetres crítics del procés o CPPs) per confirmar que l'equip respon com caldria.
- Revisió de desviacions: Verificar que no hi ha desviacions recurrents.
Diferències entre revalidació i requalificació de processos
És comú confondre'ls, però tècnicament:
- Requalificació: Se centra en el equipar el sistema (continua funcionant la màquina?).
- Revalidació: Se centra en el procés (continua produint el mateix lot de medicament amb la mateixa qualitat?). Sovint es parla de “Revalidació periòdica” quan es revisen les dades del procés per assegurar que l‟estat validat es manté.
Nota important: Si un ordinador pateix una modificació més gran (per exemple, canviar el motor principal o el programari de control), no esperes a la requalificació periòdica. Has de fer-ne una qualificació de canvis immediatament.
Com definir la freqüència de requalificació mitjançant un enfocament basat en risc?
La freqüència de les requalificacions no ve imposada per un calendari fix definit per la normativa. En el seu lloc, cal establir mitjançant un enfocament basat en el risc, que justifiqui tècnicament i documentalment cada interval seleccionat. Per això, s'analitzen factors com la freqüència de ús de l'equip, són complexitat tècnica, el historial de fallades o desviacions, LOS resultats obtinguts en calibratges i manteniments previs, així com els canvis que s'hagin realitzat des de la darrera qualificació. Aquesta avaluació permet definir una periodicitat coherent amb limpacte real del sistema sobre la qualitat del producte. Una vegada establerta, aquesta freqüència ha de quedar reflectida de forma clara al Pla Mestre de Validació (o VMP per les sigles en anglès), garantint que no es tracta d'una decisió arbitrària, sinó d'una estratègia defensable davant de qualsevol auditoria.
El Validation Master Plan (VMP) com a eix del manteniment de l'estat validat
Aquest és el document “pare” que dicta les regles del joc. Sense el VMP, les requalificacions serien esforços aïllats, sense coherència i difícils de defensar davant d'un auditor.
El VMP estableix la política de manteniment de l'estat validat
El VMP no llista cada cargol, però estableix la metodologia que s'aplicarà per decidir què, quan i com requalificar. El VMP defineix els criteris de risc que utilitzaràs per determinar la freqüència, així com els estàndards mínims de prova i el marc comú que assegura que tots els equips crítics es tracten sota un mateix enfocament.
Per exemple: "Tots els sistemes crítics (impacte directe) seran requalificats cada 24 mesos, tret que l'anàlisi de riscos indiqui un període menor".
La requalificació peròdica com a evidència del compliment del VMP
Si el VMP representa el compromís formal de l'organització de mantenir els vostres sistemes sota control, la requalificació és l'evidència tangible que aquest compromís es compleix a la pràctica.
Cada informe de requalificació demostra que les regles definides al VMP no es queden al paper, sinó que s'apliquen de forma sistemàtica i consistent. Quan una auditoria detecta que un equip crític no ha estat requalificat segons allò establert, el problema no es limita a aquest equip concret. L'inspector qüestiona directament l'eficàcia del VMP i, per extensió, del sistema de gestió de qualitat de la planta. En aquest context, una requalificació omesa o mal executada posa en dubte tota l'estratègia de validació, no només un element puntual.
El feedback loop entre requalificacions i el VMP
El VMP no és estàtic. Si durant les requalificacions periòdiques observes patrons de fallada recurrents en certs sistemes, el VMP ha de ser revisat.
Exemple: Si el VMP diu que requalifiques un sistema cada 3 anys, però les teves requalificacions demostren que el sistema es degrada en 18 mesos, el VMP ha de ser modificat per ajustar la freqüència daquest equip. La requalificació informa el VMP sobre la realitat tècnica.
Riscos de la manca d'alineació entre VMP i requalificacions
| Aspecte | Pla director de validació (VMP) | Requalificació Periòdica |
| Natura | Estratègica / Normativa | Operacional / Tàctica |
| Rol | Defineix les "regles" i l'estratègia. | Executa les proves sota aquestes regles. |
| Periodicitat | Es revisa (anual o per canvis més grans). | Passa segons el calendari definit. |
| Apunta | Assegurar-ne el compliment global. | Assegurar que l'equip específic segueix “viu”. |
El perill de la desconnexió
L'error més greu a la indústria farma és tenir un VMP que diu una cosa (ex. “requalificarem tot cada 2 anys”) i una pràctica de requalificacions que en fa una altra (ex. “ho fem quan tenim temps o diners”). Aquesta discrepància és causal directa d'una observació crítica (o “Major”) en qualsevol inspecció de qualitat.
Si hi ha manteniment no documentat, la requalificació s'invalida automàticament.
El manteniment documentat com a memòria tècnica de l'equip
La requalificació no es pot entendre com un exercici aïllat, ja que depèn completament de l'historial tècnic de l'equip. Cada intervenció de manteniment, per petita que sigui, forma part de la “memòria” del sistema i condiciona la interpretació del seu estat actual. Quan les reparacions, ajustaments o substitucions de components es documenten correctament en ordres de treball o logbooks, l'equip de qualitat pot avaluar la requalificació amb criteri, enfocant-se als punts més sensibles introduïts per aquests canvis. Per contra, quan existeixen intervencions no documentades, la requalificació es realitza a cegues, basant-se en una realitat incompleta. En aquest escenari qualsevol conclusió sobre l'estat validat de l'equip perd solidesa tècnica i regulatòria.
Per què el manteniment no documentat invalida la requalificació
Imagina que un tècnic va ajustar la pressió d?una vàlvula perquè la màquina deixés de donar error, però no ho va anotar. Després, arriba la requalificació periòdica:
- Dades falses: L'equip de validació fa les proves i tot sembla estar en ordre. Tot i això, l'equip està operant sota condicions que no van ser validades originalment.
- Risc de qualitat: Si alguna cosa surt malament al producte final mesos després, no hi ha rastre a l'historial de per què la màquina es comporta de manera diferent.
- No conformitat legal: Davant d'una auditoria d'una autoritat sanitària (FDA, EMA), si es descobreix que hi va haver manteniment sense registre, el sistema de qualitat es considera compromès. La requalificació anterior s'anul·la perquè es va basar en una premissa falsa (que l'equip estava en estat validat).
La cadena de custòdia de l'estat validat: manteniment, canvis i requalificació
El manteniment de l'estat validat s'ha d'entendre com una cadena d'informació contínua, on cada anella depèn de l'anterior. Tot comença amb el manteniment, on cada intervenció genera un registre que descriu què s'ha fet i per què. Si aquesta intervenció implica un canvi rellevant, entra en joc el sistema de gestió de canvis, que avalua si cal una requalificació parcial o immediata. La requalificació periòdica se situa al final d'aquesta cadena i actua com a avaluació global de l'estat de l'equip. Quan els registres previs són complets i coherents, la requalificació flueix de manera natural.
Quan falten dades o hi ha llacunes documentals, la cadena es trenca i l'estat validat no es pot sostenir de manera creïble.
Com detectar i mitigar el risc del manteniment no documentat
Si sospites que a la teva planta hi ha tasques de manteniment no documentades, el risc és alt. Aquí hi ha tres passos per posar-hi remei:
- Auditoria d'historial: Realitza una revisió profunda dels Llibres de registre comparant-los amb l'inventari de recanvis utilitzats. Si es van comprar peces, però no hi ha registre d'instal·lació, tens un forat a la teva traçabilitat.
- Cultura de “El que no està escrit, no existeix”: És un mantra GMP fonamental. Has de reforçar que una reparació ràpida sense paper és una reparació que tècnicament mai no va passar, i per tant, és una falta greu.
- Flexibilitzar el procés de registre: De vegades, el manteniment no es documenta perquè el procés és excessivament complicat. Simplifica els formularis per a canvis menors (ajustaments no crítics) sense perdre la traçabilitat.
Conclusió: la requalificació periòdica com a última línia de defensa del sistema GMP
En definitiva, la requalificació és el control de qualitat final; el manteniment documentat és la garantia que lequip no ha patit canvis ocults i el VMP és el document que dicta les regles del joc.
Si elimines la documentació del manteniment, estàs volant a cegues a la teva requalificació.
No esperis que una requalificació falli en una inspecció.
Identifica bretxes entre manteniment, VMP i requalificacions abans que es converteixin en observacions crítiques.
Demana una revisió tècnica de la vostra estratègia de manteniment de l'estat validat.