Molts projectes farmacèutics tècnicament correctes acaben generant desviacions, retards en qualificació o dificultats en inspecció per un motiu comú: la qualitat no s'integra des de l'inici, intenta demostrar-se al final.

En aquest segon lliurament abordem com aplicar la qualitat de manera operativa durant tot el cicle de vida del projecte, des de la gestió de riscos fins a la supervisió de proveïdors, alineant execució tècnica i compliment regulatori.

1. Gestió del risc com a eix central del projecte

La gestió del risc, d'acord amb ICH Q9, no és un exercici documental, sinó l'element que connecta disseny, execució i validació.

Aplicar-la des de fase conceptual permet:

• Identificar què impacta realment en qualitat (CQA, CPP, integritat de dades)
• Evitar sobreenginyeria en sistemes no crítics
• Focalitzar recursos en el que és GMP-rellevant

Exemple pràctic: Una arquitectura de control mal definida en un sistema automatitzat pot comprometre la integritat de dades. Detectar-ho en disseny evita retreballs a OQ.

Durant la fase de disseny, lanàlisi de riscos sha dintegrar de forma activa amb les decisions tècniques. No es tracta únicament de llistar possibles errors, sinó d'entendre com cada elecció denginyeria (materials, lògica de control, layout, segregació de fluxos) impacta en la probabilitat y severitat de riscos crítics. Aquest enfocament permet construir sistemes inherentment més robustos, en comptes de dependre exclusivament de controls posteriors.

A més, l‟anàlisi de riscos és un element dinàmic que ha d‟evolucionar amb el projecte. A mesura que s'obté més coneixement del sistema (per exemple, després de FAT o durant la instal·lació) es poden identificar nous riscos o modificar-se els existents. Mantenir actualitzada aquesta anàlisi garanteix que les decisions posteriors (proves, canvis, acceptació de desviacions) segueixin estant alineades amb la realitat operativa del sistema.

Sense enfocament basat en risc, els projectes tendeixen a sobredocumentar allò irrellevant i subcontrolar allò crític.

2. Control documental i traçabilitat

A l'entorn GMP, la documentació no acompanya el projecte: és el projecte des del punt de vista regulatori.

La traçabilitat garanteix que cada requisit dusuari (URS):

• Té una solució de disseny
• Una anàlisi de riscos associat
• I una verificació documentada

Exemple pràctic: Un requisit crític sense traçabilitat a proves d'OQ pot invalidar la defensabilitat del sistema complet a la inspecció.

Un sistema eficaç de control documental no sols organitza informació, sinó que assegura coherència entre disciplines. Enginyeria, automatització, validació i qualitat generen documentació de manera simultània, i sense un marc estructurat poden aparèixer inconsistències entre documents que descriuen el mateix sistema des de perspectives diferents. Aquestes incoherències són una de les troballes més freqüents en auditories.

D'altra banda, la traçabilitat no s'ha d'entendre com a exercici rígid o excessivament burocràtic. Quan està ben dissenyada, en facilita la revisió, accelera la presa de decisions i permet identificar ràpidament l'impacte de canvis o desviacions. Eines com matrius de traçabilitat o sistemes digitals de gestió documental poden aportar eficiència, sempre que estiguin alineades amb la criticitat del projecte.

L'excés documental sense criteri tècnic és tan problemàtic com la manca de documentació.

3. Gestió de canvis en projectes

El canvi és inevitable. El que és crític és com es gestiona.

Un sistema robust de control de canvis permet avaluar cada modificació en termes de:

• Impacte en qualitat
• Estat de validació
• Risc residual

Exemple pràctic: Un canvi menor en un sensor pot semblar irrellevant, però si afecta un CPP pot requerir reexecució parcial d'OQ.

A més, la gestió de canvis actua com mecanisme de protecció de la integritat del disseny original. En projectes de llarga durada, és habitual que petites modificacions acumulades alterin significativament la configuració inicial del sistema. Sense una avaluació estructurada, aquests canvis poden modificar el perfil de risc sense que hi hagi una reavaluació global, generant vulnerabilitats no evidents.

Un altre aspecte clau és l?anticipació. Avaluar l'impacte del canvi abans de la implementació permet definir accions preventives, com a ampliació de proves, actualització documental o revisió d'anàlisi de riscos. Quan aquesta avaluació es realitza a posteriori, el projecte entra en una manera reactiva que incrementa costos, retreballs i exposició regulatòria.

Un bon sistema de canvis no alenteix el projecte: evita retreballs i decisions reactives.

4. Gestió de desviacions durant el projecte

Les desviacions no són una anomalia, sinó una constant en projectes complexos.

La diferència està en el tractament.

Una gestió madura implica:

• Descripció precisa de l'esdeveniment
• Avaluació objectiva de limpacte
• Anàlisi de causa arrel real (no superficial)

Exemple pràctic: Desviacions repetitives a FAT solen estar relacionades amb ambigüitats en especificacions, no amb errors tècnics del proveïdor.

El valor real de la gestió de desviacions rau en la seva capacitat per generar coneixement. Cada desviació correctament analitzada aporta informació sobre debilitats del disseny, del procés a de comunicació entre equips. Aquest aprenentatge permet millorar no sols el projecte en curs, sinó també futurs desenvolupaments.

A més, la classificació adequada de les desviacions en funció de la criticitat és essencial per prioritzar recursos. No totes requereixen el mateix nivell de recerca ni la profunditat d'accions correctives. Un enfocament basat en risc permet concentrar esforços en aquelles desviacions amb impacte potencial en qualitat o compliment, evitant tant la reacció exagerada com la infravaloració dels problemes rellevants.

L'absència de desviacions no genera confiança reguladora; la seva gestió correcta, sí.

5. Integració amb qualificació i validació

La qualificació (IQ/OQ/PQ) és on s'evidencia si el projecte ha estat ben executat… o no.

Sota el marc d'ICH Q10, la validació ha de ser la conseqüència lògica del disseny i de l'anàlisi de riscos.

Per aconseguir-ho:

• Cada prova ha d'estar vinculada a un requisit
• Cada requisit ha de tenir justificació tècnica
• Cada decisió ha de ser traçable

Exemple pràctic: Protocols d'OQ sense lligam clar a riscos identificats solen derivar en proves redundants o insuficients.

La primerenca integració entre enginyeria i validació és un factor crític d'èxit. Quan els equips treballen de forma aïllada, és freqüent que els sistemes es dissenyin sense considerar com seran verificats posteriorment, cosa que genera dificultats durant la qualificació. Per contra, un enfocament integrat permet definir des de l'inici estratègies de prova coherents i eficients.

Igualment, laplicació dun enfocament de cicle de vida implica que la validació no s'acaba amb l'execució de PQ. La informació generada durant el projecte ha de servir com a base per a l'operació futura, incloent-hi el manteniment, les revalidacions i la gestió de canvis. Aquesta continuïtat és clau per garantir la sostenibilitat del sistema en el temps.

Quan no hi ha integració prèvia, la validació es converteix en una fase correctiva, costosa i perllongada.

6. Gestió de proveïdors i qualitat externa

Els proveïdors formen part del sistema de qualitat del projecte.

No n'hi ha prou amb avaluar capacitat tècnica; és imprescindible valorar:

• Coneixement de l'entorn GMP
• Capacitat documental
• Alineació amb requisits de validació

Exemple pràctic: Un proveïdor amb excel·lent enginyeria però sense cultura GMP pot generar documentació no traçable, comprometent-ne la qualificació.

La relació amb proveïdors s'ha de gestionar de forma proactiva i no únicament contractual. Això implica definir clarament expectatives des de fases primerenques, revisar documentació de disseny i mantenir una comunicació fluida durant tot el projecte. La manca d'alineació inicial sol traduir-se en desviacions durant FAT o en lliurables que no compleixen requisits reguladors.

A més, la participació de qualitat (QA) a la supervisió de proveïdors aporta una capa addicional de control. La seva implicació en revisions tècniques, GRIX o avaluació de documentació permet identificar riscos des d'una perspectiva regulatòria, complementant la visió purament enginyeria.

Un proveïdor no gestionat és una font directa de futures desviacions.

7. Conclusió

Integrar la qualitat des de l'inici del projecte permet:

• Prendre decisions tècniques basades en risc
• Mantenir coherència documental
• Controlar canvis i desviacions de manera estructurada
• Alinear disseny, execució i validació

El resultat són projectes:

• Més robustos
• Més eficients
• I plenament defensables davant d'inspeccions d'organismes com European Medicines Agency o FDA

Com et podem ajudar?

Si estàs desenvolupant o executant un projecte farmacèutic, podem ajudar-te a:

• Implementar una estratègia de gestió de riscos alineada amb ICH Q9
• Optimitzar el teu enfocament de qualificació i validació
• Reforçar control documental i traçabilitat
• Avaluar canvis i desviacions amb criteri tècnic

Demana una revisió tècnica del teu projecte i detecta riscos abans que impactin a la qualificació o en una inspecció.